EL PORT

Cuccia del chen e cuna d’un fjulen

l’è la chesa che t’à lascèd da pcén,

l’abràcc dla mà ch’el te scaldeva el cor

ch’el te calmeva s’t’avev un dulor.

Me pièc el mer ch’l’è senpre’ n muviment

l’aqua placa tel port ogni turment.

El port, cl’insenatùra longa e stretta,

m’per el Cors, sa mi medra e la caretta.

Che fadìga scapè e arturnè in tel port

par quell i mariner jè spess tutt stort,

gioia, dulor, sperànz e delusion

è tutt malè: gabièn sóra i barcon.

Cum dla fameja el calor te sent

par te pÓ l’è malè senpre present,

El port cum un amìgh l’è’n post sigùr

do s’artòrna se’l cel el s’fa pió scùr.

Emilio Melchiorri